Comencem per una definició de textura (aplicable al dibuix) segons un desparegut dissenyador i teòric del disseny molt bo:
«(…) Cada textura està formada per multitut d’lements iguals o semblants, distribuits a
igual distància entre sí, o casi, sobre una superfície de dos dimensions (…)»
Munari, B. Diseño y comunicación visual, ed.GG. Traducció al català de Javier Jiménez Catalán
- Tindrem en compte l’escala del dibuix. És a dir, si estem molt a prop o no. Si estem molt a prop, propiament ja no és una textura sino que és un detall descriptiu del material. (Veure el tipus 1. Pedra detallada)
- Si la separació és la mínima (entre nosaltres i l’objecte) com per texturitzar la superfície que volem reproduir, llavors, hem d’esbrinar la seva estructura en una graella. (veure el tipus 2, 3, 4. Punts de vista proper, mig i lluny)
- Un cop hem reconegut l’estructura l’integrem de forma coherent (en perspectiva) en la superfície que volem texturitzar. (veure el cas de la pissarra i la teulada)
- Depenent la importància del material li donarem més o menys importància gràfica. En un dibuix és normal que una mateixa textura tingui diferents tractaments gràfics, és a dir, els tipus 2, 3 i 4, ja que molt sovint les superfícies que estem representant tenen fugues com és el cas de la teulada.
- Quan un cos rep llum la textura del dibuix tendeix a accentuar-se en les zones de ombres y a desaparèixer en les zones de llum.
- Les superfícies que estan molt fugades perden la textura com per exemple la paret esquerra de la figura 6 o la paret del campanar de la figura 7.
- Altre característica es el tipus de material: les aigües de la fusta no es possible representar-les si el model està a diversos metros. En canvi, els carreus de una muralla romana es poden dibuixar des de molt lluny
DIBUIX D'UNA TEXTURA REGULAR
A continuació s'exemplifica un mètode de texturitzar una teulada de pissarra.
1er- Observem que l’objecte a primera vista no sembla regular. Però, encara que les teules no siguin iguals, si que comparteixen algunes semblances (del contrari no estarien dintre de la mateixa categoria “teula de pissarra”) p.ex les cantonades i costats són irregulars, són més amples que altes, tenen un o dos centímetres de gruix, etc. A més estan dintre d’una graella, com totes les textures regulars, que té dos punts de fuga.
 |
| Recordatori d'un dibuix amb dos punts de fuga (més PF2) |
2on- Trobem la graella, que no és altre cosa que la forma en que s’ordena. En aquest pas haurem de tenir cura de la quantitat aproximada de teules (p.ex. no seria creible una graella de 5x5 teules que cobrís tota la teulada) . Us adjunto, com a recordatori, un dibuix amb els punts de fuga en una perspectiva de dos puntos de fuga (o bé podeu anar a l’entrada del blog
http://esbosidibuix.blogspot.com/2011/02/classe-04-apunts-i-exercicis.html )
3er- Encara que la pissarra no encaixi exactament en cada quadrat, sí que segueix la direcció de les fugues. Observeu com el dibuix de les pissarres més properes estan ben definides (el gruix, la seva irregularitat, les separacions, ...) A medida que les pissarres s’allunyen el dibuix perd definició (però manté la direcció de la graella). Si treballem amb grafit podem agafar-ne de més durs i si treballem amb pilots amb puntes més primes. D’aquesta manera el dibuix de la pissarra es va disipant i reforça la sensació de profunditat.
ANALISI DE TEXTURES DE MURS DE PEDRA
Si es fa un analisi dels dibuixos de Ramon Prior Canales en el seu llibre
L’Alt Urgell, Dibuixat per veure el tractament gràfic que fa de les pedres en els edificis en tant que textures, es poden diferenciar quatre categories en función de la llunyania o proximitat del dibuixant en relació a l’objecte.
1ª Categoría- El dibuixant es troba a pocs metres de l’objecte i el seu con de visió abasta només un parell o tres de metres d’un fragment d’un edifici. No se sap si la representació pertany a una esglèsia, o una masia, muralla ... En aquest cas no hi ha intenció de representar textura de pedra. Cada pedra és un motiu amb personalitat pròpia. Es treballa el volum amb zones de llums i ombres una per una.
 |
| fig.00. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.00a. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.00b. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
2ona Categoria- El punt de vista se separa tants metres com per reconèixer l’edifici, encara que no es vegi sencer. Les pedres ja han perdut la identitat particular i comencen a formar part la textura de pedres tot i que les més properes a nosaltres tinguin molta força gràfica. Aquest tipus de textura s’utilitza per remarcar canvis bruscos de plans (p.ex. la part de l’esquerra de la figura 03, o la part de la dereta de la figura 03a) o enfatitzar la fuga d’un mur com es veu a la resta de dibuixos d’aquesta categoria. En ambdòs casos el que es busca és la profunditat del dibuix.
 |
| fig.01. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.02. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.03. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.03a. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
3era Categoria- L’observador es retira tant com per fer un enquadre sencer de l’edifici (tenint en compte que no és el mateix un mas que la catedral de la Seu, per aquest motiu aquestes separacions tenen valors relatius i no totals). En aquesta categoria en Ramon Prior té un ampli ventall de solucions depenent del que vol comunicar. Les he ordenada per densificació de textura: la 04 té poca i la 09 molta.
 |
| fig.04. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
Si observem la 04 veurem que hi ha un fort contrast de llum-ombra en la façana però les pedres no influeixen en la densificació per donar tons més obscurs.
 |
| fig.05. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
La 05 es caracteritza per que la textura del campanar despareix quan entra en contacte amb la nau. D’aquesta manera aquest dos plans que es troben solapats queden automàticament separats. Aquesta és una bona solució quan el dibuix no té fugues (les té ocultes) i és casi un alçat.
 |
| fig.06. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
Com va dir en Lluis el dibuix de la figura 06 és interesant per que la textura sobre l’àbside ens senyala que allò és romànic i la resta són afegits. És a dir que en aquest cas la textura actua de reclam per l’observador del dibuix, enfatitza unes coses detriment d’altres.
 |
| fig.07. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
La figura 07 l’he agafada per veure de quina manera ha resolt el fet de que hi hagi un arbre per davant: la textura de pedra desapareix i resta és un forat blanc per on puja la branca. D’aquesta manera s’evita que arbre i façana quedin enganxades gràficament. Cal remarcar, també, que la textura sobre els murs perpendiculars a la façana principal practimanet desapareix perque no és posible ficar-hi tantes línies en un espai tant estret.
 |
| fig.08. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
La figura 08 té un fort contranst entre els dos murs. És evident que la façana principal de l’esglèsia guanya força degut a la textura. En canvi la façana lateral queda en un segon pla. A més deixant entrar tot el blanc del papel dintre del mur se soluciona l’acabament del dibuix pel costat dret.
 |
| fig.09. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
En la figura 09 l’autor va escriure que li va sorpendre la manera d’alternar les fileres de pedres de la nau (gruixudes, primes, gruixudes, ...) Motiu pel qual és un dibuix amb tanta densificació de textura. A més observeu com la graella de la textura de l’àbside va girant per enfatitzar aquest plà curvat: les línies més altes giren molt. En canvi observeu com les línies que coincideixen amb la línia d`horitzó (LH) són rectes.
4rta Categoria- El observador està tant lluny que recull un grup d’edificiso i a més el pot ficar en un contexte de montanya, bosc, etc. Les textures de pedra gairebé desapareixen per la imposibilitat de dibuixarles en un espai tant petit del paper. En canvi la textura de teules queda reduida la línies paralel.les.
 |
| fig.10. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.11. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
 |
| fig.12. Dibuix de Ramon Prior canales, Alt Urgell, Dibuixat |
ALTRES TEXTURES
La creació de textures dóna molta identitat personal al dibuix però totes coincideixen en uns principis similars com la graella, les fugues si n'hi han, etc
 |
| Extret del llibre Dibujo y proyecto. F.Ching. Ed. GG |
Fixeu-vos que en les persianes de la dereta, encara que senzilla, també formen una textura
 |
| Extret del llibre Dibujo y proyecto. F.Ching. Ed. GG |
En aquest cas la graella és molt evident i coincideix amb els totxos. Fixeu-vos com la textura perd detall per potenciar la sensació de profunditat.
 |
| Extret del llibre Dibujo y proyecto. F.Ching. Ed. GG |
La textura de la tela també té la seva estructura en aquest cas enfatitza l'ona. Noteu que la memoria visual i la tàctil (de textura) estan molt lligades.
DEURES
Feu textures però només de plans que estiguin fugats (com per exemple la teulada de pissarra). Algunes idees de textura: el terra de casa, el del carrer, teulades amb qualsevol tipus, seient de cadires de vímet, un prestatge plè de llibres (tipus biblioteca), rajoles, etc. Pistes: abans de tot esbrineu la retícula a la que pertany i fuguela si s'escau.
