dimarts, 20 d’agost de 2013

Tema 1.0 - BREU INTRODUCCIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA PERSPECTIVA

EL DIBUIX EN PERSPECTIVA A LA ROMA CLÀSSICA
De l'època romana clàssica no ens han arrivat casi pintures, casi totes en les viles de Pompeia i Herculano en forma de pintures murals, al contrari de l'escultua ja que en aquesta disciplina artística el temps té menys capacitat de deteriorar. Aquest és un fet clau per el desevolupament del dibuix mil anys després que més endevant veurem. De les pintures romanes es dedueix que els clàssics intuïen la visión en perspectiva, que existien un punts on hi convergien les línies en retrocés (gràcies a les quals s'aconseguia efectes de profunditat i volum) però no havien arrivat a deduir els conceptes del dibuix en perspectiva com els punts de fuga, línia d'horitzó, etc.

Frescos de la Casa de Lívia a Roma (anònim). 

Frescos de la domus de Augusto (anònim)
EL DIBUIX EN PERSPECTIVA A L'ART ROMÀNIC
Per tota Europa a l'Edat Mitjana el dibuix en perspectiva va sufrir un retrocés fins la seva desaparició. No cal dir que per aquest motiu aqueste obres tenen menys valor. Han desaparescut les línies de fuga, línia d'horitzó etc. Les necessitas de repressentació eren unes altres.
Santa Cena. Sant'Angelo in Formis, s.XII
EL DIBUIX EN PERSPECTIVA ENTRE L'EDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT
Ens situem a la península itálica i els primers indicis d'humanisme, abans de sortir de l'Edat Mitjana i entrar en el Primer Reneixement, en diversos àmbits de la cultura i la pintura n'és un bon exemple. Un artísta paradigmàtic és Giotto. La seva obra la va desenvolupar cent anys abans de l'invenció de la visió en perspectiva, però encara que la temàtica predominant continua sent religiosa, el tractament pictòric s'allunya de les pintures planes romàniques i torna a intentar a dibuixar en perspectiva. El fet de començar a tornar a representar la realitat "com les persones la veuen" podria haver esta la guspira de recuperar el dibuix en perspectiva i així poder construir una realitat més humana. S'ha de destacar que difícilment Giotto coneixia les pintures romanes ja que no va ser fins el s.XVIII amb les excavacions de Pompeia i Herculano que no van tornar a la llum; en canvi, la manera de construir l'espai i els volums i els errors perspectius són molt semblants. D'altra banda, a la Edat Mitjana sí que es coneixien obres escultòriques gregues i romanes, com he assenyalat més amunt. Això va representar per l'escultura poca evolució entre les escultures clàssiques i renaixentistes, en canvi la pintura i el dibuix (com a disciplina dintre de la pintura) van començar a desenvolupar-se forta i ràpidament perque no tenia els canons que el lligaven al passat.

L'expulsió de Joaquim del Temple. Giotto. 1302-1305



En aquesta pintura busca una repesentació amb dos punts de fuga bàsicament.

La flagelación. Giotto 1302-05


Aquesta representació és una perspectiva amb 1 punt de fuga (PF). La línia d'horitzó està ben encertada a l'alaçada dels ulls, en canvi el PF està bastant per sobre de la línia d'Horitzó (LH)

EL DIBUIX EN PERSPECTIVA AL RENAIXEMENT
Per l'artista del Renaixement Deu continuava estant allà dalt indiscutiblement però només tenien ulls per mirar la realitat que els envoltava.Va ser en aquest periode de la Història d'Occident que es va desenvolupar el dibuix en perspectiva que nosaltres coneixem avui dia.
"Dove percuteva l'ochio"
Molts artistes i geòmetres s'hi varen apropar molt però va ser Filippo Brunelleschi qui va desenvolupar les fòrmules geomètriques per fer la correcta representació en perspectiva els primers anys del s.XV. Aquest artista també va ser l'artífex de la cúpula de la catedral de Florència entre d'altres obres arquitectòniques.
Amb aquest experiment va constatar que les seves fòrmules per dibuixar en perspectives eres correctes. Es va posar a certa distància del Baptisteri de Florència, amb la mà esquerrà va agafar un mirall i amb la dereta el seu dibuix en perspectiva. Els va posar confrontats i a través d'un forat al dibuix va veure que el reflex del seu dibuix encaixava perfectament en la visió que tenia sobre el baptisteri. 


Perspectiva de la basíl.lica del Santo Espírito. F. Brunelleschi. 1430


Observeu com la LH està per sobre de tots el caps, és a dir que punt de vista del autor està allà on ell ho desitja. Poder avançar-se i dominar la realitat era una fita que només estava destinada a Deu. 


La flagelación.1544. Piero della Francesca.


Fixeu-vos la línia d'horitzó tan baixa en aquesta perspectiva amb un punt de fuga. Aixó vol dir que el punt de vista del autor va estar a l'alçadad dels genolls.


Un altre autor del Primer Renaixament va ser Mantegna, el qual va pintar aquest Crist jaient, Lamentació sobre el Crist mort, al final el 1490 i que es considera com un dels primers escorços. Fixeu-vos com el llit s'estreny per efecte de la perspectiva mentre que el cos no.