dimarts, 27 d’agost de 2013

Tema 3.2 - COM FER DIVISIONS EXACTES EN PERSPECTIVA

Tema 3.1 - COM DIBUIXAR CERCLES EN PERSPECTIVA

Tema 3.0 - ALGUNS RECURSOS QUE FACILITEN DIBUIXAR EN PERSPECTIVA

Tema 2.4 - DIBUIX EN PERSPECTIVA AMB MÚLTIPLES PUNTS DE FUGA

Tema 2.3 - DIBUIX EN PERSPECTIVA AMB TRES PUNTS DE FUGA

Si fesim una comparació amb les càmeres de fotos, fins ara hem dibuixat amb l'objectiu sempre paral.lel al terra de tal mode que els volums i espais cúbics generaven un o dos punts de fuga. El sistema que s'explica a continuació es diferencia perque, seguint amb la comparación de la càmera de fotos, l'objectiu de la càmera ara "apunta" cap amunt o cap avall. D'aquesta manera, quan dibuixem espais o volums cúbics, es generaran tres punts de fuga. Una consequència directa serà que desapareixerà la LH que fins ara era natural perque sempre coincidia amb la línica d'horitzó del mar. A partir d'ara les "LH" seran variables.







01- Es dibuixa un triangle escalè. És aconsellable començar dibuixar-lo com més llarg millor. El cas que se exemplifica, amb "l'LH no natural" abaix el podrem utilitzar per dibuixar volums o espais que van cap a munt (per ex. un campanari, un gratacels,...) En canvi si volem representar un volum o espai que vagi cap avall "l'LH no natural" el triangle l'invertirem. En tot dos casos, le línies verticals de la realitat fugaran a PF3, mentres que les línies paral.leles al terra fugaran a PF1 o PF2.



02- Quan ens trobem davant del model que volem representar comencem dibuixant les línies verticals. Hem de tenir cura de establir les proporcions (separacions) correctes entre línies. Es aconsellable començar dibuixant les línies per la "LH no natural" (seguint le fletxetes). Aquestes línies que retrocedeixen a mentres que pujen ens representarà l'alçada del volum.



03-En aquest pas es dibuixan les línies que representa l'alçada màxima (p.ex el sostre) del volum. Com que son paral.leles al terra fugaran cap a PF1 o PF2.  També hem de tenir cura el lloc on comencem a dibuixar-les perque podriem equivocar-nos i donar-li més alçada del que li correspondria.






04- Això seria un volum cúbic que facilités el dibuix, per ex., una casa, una torre...





05- Si vulguesim representar coses dintre, l'únic que hem de tenir en compte són les direccions de les línies (vegeu pas 01)





06- Mentres que las línies del model mantiguin una relació de paral.lelisme als tres grups de línies paral.leles, aniran a PF1, PF2 o PF3





07- Si el dibuix requereix més presició hi ha la possibilitat de duplicar les dimensions. En aquest cas hem de tornar a recuperar les tres LH (que recordeu no són naturals perque cap d'elles coincideixen amb la línia del mar)





08- Dibuixem una diagonal fins a "LH auxiliar 1". Aquest és el seu punt de fuga i el denominem PF4.





09- Com que sabem que DOS LÍNIES PARAL.LELES SEMPRE TENEN EL MATEIX PUNT DE FUGA també podem representar l'altre diagonal (ja que en la realitat són paral.leles).





10-Per veure com creix el dibuix heu de seguir les fletxetes.






11-D'aquesta manera hem dibuixat just el volum doble que retrocedeix (s'allunya). També es pot  trobar pel sistema de la diagonal un volum que s'apropi.





12- També podem fer que creixi cap a munt. En aquest cas hem buscat el PF5 però si observeu veureu que no calia i amb PF4 era suficient.







13- Si el que volem és representar un objecte o volum amb tres punts de fuga (com si tinguessim l'objectiu de la càmera apuntant cap avall) comencem girant el triangle d'abans 180º.





14-Primer busquem les arestes verticals (tenint cura amb les amplades)





15-Després determinem les alçades...






16- la cara superior...





17-L'alçada per la part inferior i ja tenim definit el volum.




18-Es pot continuar, si es vol, per fer la representació un volum buit.









Coses a tenir en compte:
1-Aquesta mena de dibuix requerix molta superfície de papel degut a que els punts de fuga estan mol separats entre ells. Això són exemples que està bé coneixe'ls i practicar-los per saber la naturalesa d'un dibuix que té molts punts de fuga però que quan s'han entès no els fa falta reproduir-los cada vegada.
2- Els sistemes per dibuixar meitats, divisions, cercles etc que ja s'han explicat, també són aplicables aquí.
3-Fixeu-vos que no hem creuat la LH no natural en cap moment en cap dels dos casos. Es pot creuar però sapiguent que és incorrecte.

A l'hora d'establir els 3 punts de fuga, el PF3 ( el de les línies verticals) el podem posar  més amunt o més avall (més aprop o més lluny de la línia d'horitzó no natural). La conseqüència serà que la representación ens donarà una sensació de estar més lluny, o pel contrari, més aprop de l'objecte que estem dibuixant.






dibuix 1


dibuix 2

Si comparem els dos dibuixos veurem com el dibuix 2 dóna més la sensació de estar més aprop i conseqüentment ens ho mirem més desde sota. Observeu les posicions de PF3 en relación a PF1 i PF2.









Tema 2.2 - DIBUIX EN PERSPECTIVA AMB DOS PUNTS DE FUGA

DIBUIX AMB DOS PUNTS DE FUGA. INTERIORS



DIBUIX AMB DOS PUNTS DE FUGA. PAISATGE
Aquest és un dibuix que representa l'ascensor del Parc Olímipic de la Seu.

Tema 2.1 - DIBUIX EN PERSPECTIVA AMB UN PUNT DE FUGA

DIBUIX D'UN ESPAI.
Per esboçar un espais qualsevol, per exemple una habitació, hi han moltes formes, aquí hi ha una que pot ser molt fàcil per iniciar-se.
1. En les perspectives amb un sol punt de fuga la paret del fons just davant nostre, no queda deformada per l'efecte de la perspectiva. No més varia l'escala (el tamany).  Llavors es dibuixa respetant la forma.
2. Afegim la línia d'horitzó (LH) que recordem està a l'alçada dels ulls. En aquest cas podriem estar dempeus
3. A sobre de la LH afegim el punt de fuga (PF) que es trova segons el nostre raig visual que és perpendicular, en aquest cas, a la paret del fons.
4.Tracem les línies en que retrocedeixen, que són paral.leles entre elles i que en aquest cas són les cornises i els sòcols


5.Amb el mateix sistema podem afegin una finestra.
DIBUIX D'UN VOLUM: una taula
1.Com a l'exercici d'abans primer dibuixem les potes del davant que són les que no es deformen. 
2. Afegim la línia d'horitzó. En aquest cas sembla que, qui dibuixa estigui, assegut.
3. A sobre de l'LH afegim un PF. En aquest PF van a para totes les línies que retrocedeixen.
4.Decidim quina profunditat té la taula. Aquest és un moment que es requereix capacitat d'observació o ajudar-nos amb un visor graellat com vem veure a classe.
Amb més capacitat d'observació hi posem les potes del darrere.