CLASSE 10. VALORS TONALS I

Fins ara el tractament gràfic que hem treballat ha estat el de la línia de gruix constant i negra amb llapis o rotulador. Si volem que el dibuix tingui una "dimensió" superior o bé si la descripció no és suficient amb la línia negra (perque la geometria es complexa o bé perque hi han textures etc) llavors tenim diverses tècniques.




Aquest és un exemple del material amb que haviem treballat fins ara:

Dibuix amb rotulador de gruix constant 0.5 mm

De vegades hi han canvis subtils de plans que apareixen i desapareixen. Norman bar, Leeds (Inglaterra) diseñado por JAM.

Pluma de gruix variable

Una característica dels valors tonals és que ens serveixen per descriure les zones de llum, les d’ombres pròpies i les d’ombres projectades. El resultat serà donar al dibuix sensació d’espai, de profunditat i de volum. Aquest és un dibuix especulatiu ja que està basat en la idea de com és (millor dit: com m’imagino que és) l’escultura de Oteiza per dins. http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=29&inst_id=16823

Dibuix en grafit des d'el 2B fins el 2H

Altra característica serà trobar la relació entre el valor tonal i el colors. Els colors més obscurs absorveixen més la llum i el clars la reflecteixen, d’aquesta manera utilitzem tons alts o baixos segons ens convingui.

També hem de tenir en compte que els colors mai estan sols i, per una banda intereractuen entre ells i per altre el cervell se li pot “enganyar”. Vegeu en aquest link, un quants exemples d’ilusions òptiques: http://lecerveau.mcgill.ca/flash/a/a_02/a_02_p/a_02_p_vis/a_02_p_vis.html (està en francès però casi no cal llegir) sobre tot el de la taula d’escacs. Representació de la butaca Grand Suit de Javier Mariscal.

Valors tonals del colors. Dibuix de l'esquerra fet amb rotuladors i de la dereta amb grafit

El grafit permet enregistrar diferents grissos fins arribar a l’obscur intens i amb moltitut de traços. Els grafits es classifiquen per la seva duresa i la seva nomenclatura va des de el 8B fins fins el 9H. El 8B és el més gras, tou i obscur de tota la gama. El segueixen el 7B, 6B, 5B, ..., i així fins el 1B. Després canvia a l’1H, 2H, 3H ...  fins el 9H que és el més dur i de gris clar de tots.

De grafits ens podem trobar dintre de un palet de fusta (el llapis) o en barres de secció circular, quadrada etc. També en portamines de diferents calibres (gruixos).

Això és un exemple de escala de valor tonal. Normalment utilitzem entre 8 y 12 caselles. Observeu que ha de ser gradual i que va del negre (el màxim de l’eina que utilitzem) al blanc paper. La forma de trobar-los és per capa, és a dir, comencem pels tons més clars del dibuix fins els més obscurs que seran els últims. En els dibuixos identificarem els llocs amb més llum i els reservarem des de primer moment. Aquest és un exemple de trama, n’hi han moltes i al final depèn de l’estil de cadascú. Observeu que a mesura que fem els tons més obscurs anem caviant de duresa de grafit (4H, 2H, HB, etc). A part de fer capes per fer més obscura la zona, obviament també pressionarem més fort pero, compté ! sense insistir ja que el paper se satura facilment de grafit i deixará d’absorvir-ne.

Graduació de valors tonals en grafit

De rotuladors hi han una multitut al mercat. El més important és que hi han de diferents gruixos 0.05 fins aquells que utilitzen alguns adolescents per escriure a les parets. Hi han alguns que es dissolen a l’aigua així que es pot investigar i fer una aiguada després de haver fet la trama.

També es treballa per capes i hi han moltes formes de fer la trama. Aquesta n’és una. Observeu que anem girant la direcció de la línia en cada capa.

Graduació de valors tonals en rotulador

APLICACIÓ DELS VALORS TONALS

El meu entendre el dibuix és més una interpretació personal del que veig o del que m’imagino. Si és més mental que perceptual tinc més llibertat alhora de representar . Així que, quan tinc un model davant, només el tinc com a referència. Sóc jo qui decideix qualsevol paràmetre del dibuix.

En el primer exemple que es proposa el dibuix té el mateix color (excepte el terra) així que només pensarem en donar els valor tonals en funció de zona de llum i ombres.

Un truc clàssic per trobar els valors tonals és entornant els ulls. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir informació que es percep com els matissos, textures i anècdotes.

Identifico les zones: 1-Zona de llum, 2-Zona de llum dèbil, 3-Zona d’ombra pròpia, 4-Zona d’ombra projectada. (Nota: tot i que la cara 1 reflecteix menys llum que la 2, estem més acostumats a que les cares superiors siguin més clares)

Disculpeu la mala qualitat de les fotos. Fem el dibuix amb un grafit dur i dentifiquem les zones com ens convingui. Podem utilitzar papers per fer reserves i que no s’embruti i que la línia estigui ben definida.

Vaig posant trama cada cop més oscura i si cal vaig creuant-la.

Puc utilitzar goma i paper per perfilar els límits.

El segon exemple que es proposa el dibuix no té el mateix color així que s’ha de pensar en donar els valors tonals en funció dels colors de zones de llums i ombres i a més els tons que reflecteixen els colors.

Utilitzem el mateix truc que abans però hem de pensar que ens sortiran molts més tons així que els canvis seran mes subtils. Pels més agossarats observeu com els tons, dintre d’una mateixa zona, s’obscureixen a mesura que ens apropem els racons. Observeu com varien en funció del color del costat, no és el mateix tenir al costat un groc que un blau.

Comencem el dibuix amb un grafit dur, després els tons clars i desprès més obscurs progresivament i treballant el dibuix del general al detall. Observeu com les ombres varien segons si es projecten sobre una superfície clara o obscura.

Quan tenim enllestit el dibuix les zones de màxima llum les podem “pintar” de blanc (si el paper de fons és d’un to obscur)

O bé podem fer una trama de fons més obscura perque resalti les zones de màxima llum.





DEURES
Pel proper divendres 29 porteu de casa fet un dibuix que us motivi. Només en línia per aplicar valors tonals. El dibuix haurà de ser complexe en quant a plans (per exemple la façana de la catedral, un bodegó, etc). Estaria bé que practiqueseu la perspectiva que hem après fins ara. Però si no teniu temps també podeu calcar (sobre un paper blanc) un dibuix d'una foto o d'una revista. Porteu el material de dibuix que més us agradi: rotulador, tinta, grafit...
Qui pugui que faci un petit bodegó similar els exemples anteriors i el corregim a classe.

AMPLIACIÓ DELS 3 PUNTS DE FUGA

A l'hora d'establir els 3 punts de fuga, el PF3 ( el de les línies verticals) el podem posar  més amunt o més avall (més aprop o més lluny de la línia d'horitzó no natural). La conseqüència serà que la representación ens donarà una sensació de estar més lluny, o pel contrari, més aprop de l'objecte que estem dibuixant.







dibuix 1

dibuix 2

Si comparem els dos dibuixos veurem com el dibuix 2 dóna més la sensació de estar més aprop i conseqüentment ens ho mirem més desde sota. Observeu les posicions de PF3 en relación a PF1 i PF2.

CLASSE 07. PERSPECTIVA AMB 3 PUNTS DE FUGA

Si fesim una comparació amb les càmeres de fotos, fins ara hem dibuixat amb l'objectiu sempre paral.lel al terra de tal mode que els volums i espais cúbics generaven un o dos punts de fuga. El sistema que s'explica a continuació es diferencia perque, seguint amb la comparación de la càmera de fotos, l'objectiu de la càmera ara "apunta" cap amunt o cap avall. D'aquesta manera, quan dibuixem espais o volums cúbics, es generaran tres punts de fuga. Una consequència directa serà que desapareixerà la LH que fins ara era natural perque sempre coincidia amb la línica d'horitzó del mar. A partir d'ara les "LH" seran variables.

01- Es dibuixa un triangle escalè. És aconsellable començar dibuixar-lo com més llarg millor. El cas que se exemplifica, amb "l'LH no natural" abaix el podrem utilitzar per dibuixar volums o espais que van cap a munt (per ex. un campanari, un gratacels,...) En canvi si volem representar un volum o espai que vagi cap avall "l'LH no natural" el triangle l'invertirem. En tot dos casos, le línies verticals de la realitat fugaran a PF3, mentres que les línies paral.leles al terra fugaran a PF1 o PF2.

02- Quan ens trobem davant del model que volem representar comencem dibuixant les línies verticals. Hem de tenir cura de establir les proporcions (separacions) correctes entre línies. Es aconsellable començar dibuixant les línies per la "LH no natural" (seguint le fletxetes). Aquestes línies que retrocedeixen a mentres que pujen ens representarà l'alçada del volum.

03-En aquest pas es dibuixan les línies que representa l'alçada màxima (p.ex el sostre) del volum. Com que son paral.leles al terra fugaran cap a PF1 o PF2.  També hem de tenir cura el lloc on comencem a dibuixar-les perque podriem equivocar-nos i donar-li més alçada del que li correspondria.

04- Això seria un volum cúbic que facilités el dibuix, per ex., una casa, una torre...

05- Si vulguesim representar coses dintre, l'únic que hem de tenir en compte són les direccions de les línies (vegeu pas 01)

06- Mentres que las línies del model mantiguin una relació de paral.lelisme als tres grups de línies paral.leles, aniran a PF1, PF2 o PF3

07- Si el dibuix requereix més presició hi ha la possibilitat de duplicar les dimensions. En aquest cas hem de tornar a recuperar les tres LH (que recordeu no són naturals perque cap d'elles coincideixen amb la línia del mar)

08- Dibuixem una diagonal fins a "LH auxiliar 1". Aquest és el seu punt de fuga i el denominem PF4.

09- Com que sabem que DOS LÍNIES PARAL.LELES SEMPRE TENEN EL MATEIX PUNT DE FUGA també podem representar l'altre diagonal (ja que en la realitat són paral.leles).

10-Per veure com creix el dibuix heu de seguir les fletxetes.

11-D'aquesta manera hem dibuixat just el volum doble que retrocedeix (s'allunya). També es pot  trobar pel sistema de la diagonal un volum que s'apropi.

12- També podem fer que creixi cap a munt. En aquest cas hem buscat el PF5 però si observeu veureu que no calia i amb PF4 era suficient.

13- Si el que volem és representar un objecte o volum amb tres punts de fuga (com si tinguessim l'objectiu de la càmera apuntant cap avall) comencem girant el triangle d'abans 180º.

14-Primer busquem les arestes verticals (tenint cura amb les amplades)

15-Després determinem les alçades...

16- la cara superior...

17-L'alçada per la part inferior i ja tenim definit el volum.

18-Es pot continuar, si es vol, per fer la representació un volum buit.

Coses a tenir en compte:
1-Aquesta mena de dibuix requerix molta superfície de papel degut a que els punts de fuga estan mol separats entre ells. Això són exemples que està bé coneixe'ls i practicar-los per saber la naturalesa d'un dibuix que té molts punts de fuga però que quan s'han entès no els fa falta reproduir-los cada vegada.
2- Els sistemes per dibuixar meitats, divisions, cercles etc que ja s'han explicat, també són aplicables aquí.
3-Fixeu-vos que no hem creuat la LH no natural en cap moment en cap dels dos casos. Es pot creuar però sapiguent que és incorrecte.