CLASSE 08. REFLEXOS

Els reflexos també estan sotmesos a la perspectiva. Una superfície pulida o bernisada com un terra, l'aigua, els vidres, els miralls, els basalts,... són llocs on es pot reflectir el que veiem. Si coneixem les normes bàsiques que es descriuen a continuació, encara que no hi existeixi cap reflex, nosaltres el podem crear. El reflex, igual que les ombres, ancla els objectes al terra (o l'aigua...) i dóna versemblança al dibuix. Com a norma general hi han dos tipus: A)La superfície reflectant és horitzontal i B)La superfície reflectant és vertical. El tipus A és senzill perque les línies verticals de la realitat mantenen els seu tamany en la superfície reflectant, en canvi, les línies verticals de la realitat del tipus B, quan es reflecteixen,  s'allunyen de l'observador i conseqüentement, són més petites.




A)SUPERFÍCIE REFLECTANT HORITZONTAL

1-Suposem una casa que està sobre un moll en un estany.

2-Com que la superfície reflectant es horitzontal les línies verticals mantenen el seu tamany en el reflex. D'aquesta manera, aquells volums que estan en contacte directe amb l'aigua el seu reflex és inmediat. En l'exemple dupliquem l'alçada A del moll (p.ex. si medeix 1 metre, el reflex també serà d'1 metre)

3-El següent pas és fugar el moll reflectat als mateixos punts de fuga que l'original.

4-La complicació arriba quan volem reflectir un objecte que no té contacte amb l'aigua. El que s'ha de fer és "reflectir l'espai" que va des de la caseta fins l'aigua. Triem el vèrtex b i el projectem per trobar el seu reflex.

5-D'aquesta manera b' serà l'inici del dibuix de la caseta reflectida.

6-Com que sabem que les línies verticals mantenen el seu tamany si la superfície reflectant es horitzontal, traslladem l'alçada A' des de el punt b'.

7-Desprès només s'ha d'anar fugant les línies cap a PF1 o PF2.

8-El resultat final hauria de ser una cosa semblant. El més important és sapiguer que: 1er- el tamany de les línies verticals es manté. 2on-la fuga de les línies horitzontals  reflectides és la mateixa que l'original.




B)SUPERFÍCIE REFLECTANT VERTICAL

1-Suposem un espai interior on hi ha un llum que es reflecteix sobre un mirall.

2-Entre el llum i el mirall es genera un pla buit rectangular que serà el que hem de reflectir. D'aquí es dedueix que si el que volem reflectir estigués en contacte directe amb el mirall, el reflex seria inmediat (que no és el cas). Fixeu-vos que el rectangle va del sostre al terra.

1er- Dibuixem diagonals per trobar el centre del rectangle.

2on- Tracem una línia des del centre del rectangle fins PF1 per trobar el punt mig de l'aresta. Aquesta aresta perteny tant al rectangle original com el reflectit. 

3er- Creuem una diagonal per trobar la profunditat del rectangle reflectit.

4rt-D'aquesta manera queda definit el rectangle reflectit.

3-Encara que sembli complicat l'únic que es fa és dibuixar un altre cop el rectangle (aquest mateix procediment està descrit fa mesos en temes anteriors).

4-L'últim pas és transportar més al fons el llum mitjançant línies de fugues. El més important dels reflexos verticals és tenir sensibilitat a l'hora de donar profunditat al objecte reflectit (que és la mateixa sensibilitat quan dibuixem les columnes del claustre).

Nota: normalment no es desenvolupa cap dels dos mètodes quan es dibuixa o pinta, però si és interesant coneixer-los  per no perdre's, ja que com ens hem adonat sempre hi ha un conflicte entre el que sabem i el que veiem.